Llegeixo a Vilanova Digital (edició de dimarts, 19 de juny) un article que signa Montserrat Comas. Estimulada per la interrogació A quina part del futur renunciem quan neguem a la cultura un pes central en la configuració de les polítiques publiques?, formulada per l´inefable Xavier Marcé, director d´estratègia de l´empresa privada de gestió cultural Focus, a Contra el liberalisme cultural (diari ARA, edició de dimarts, 12 de juny), la vilanovina Comas, directora de la Biblioteca Víctor Balaguer, destaca la cultura com un dels punts forts de Vilanova i la Geltrú alhora que es lamenta dels pocs recursos que l´ajuntament hi dedica. L´argument, compartit per altres professionals del ram (artistes, funcionaris, creadors i estudiosos), segons expressió de la senyora Comas, vindria a dir més o menys el següent: la minva de recursos públics no hauria de servir d´excusa per fer retallades en una activitat central a la nostra ciutat com és la cultura. Discrepo dels que defensen aquest punt de vista per diverses raons:
1.- És la cultura un dels punts forts de Vilanova i la Geltrú, o ens agradaria que ho fos? Serveixi l´anècdota que segueix per contribuir a la pertinent resposta: el passat divendres, al capvespre, la senyora Comas i el signant vam coincidir, amb altres ciutadans, a la inauguració de l´escultura Ariadna en el cercle, del vilanoví Òscar Estruga. Punts forts, fent ús del llenguatge de la senyora Comas: escultor i dibuixant vilanoví de reconegut prestigi, una obra que ens recorda la cultura que ens ha llegat Grècia (en els temps que vivim, precisament!), dignificació d´un espai públic, donació privada, etc. Resultat: assistència de poc més de trenta persones, cinc parlaments poc il.lusionadors, gairebé resignats; vint minuts després de començar l´acte, el dol es va donar per despedit.
2.- Sobre el pes central que li pertoca (ria) a la cultura: un desig que comparteixo, però que em costa reconèixer quan obro els ulls. Tanmateix, molt em sembla que també li pertoca un pes central a la sanitat, a l´ensenyament, a les prestacions socials, a la promoció econòmica. Per no parlar de les competències obligades dels ajuntaments en camps com l´enllumenat, el clavegueram, el cementiri, la seguretat viària, etc. En el límit, quan, com és el cas, els ingressos que s´obtenen no permeten mantenir un volum determinat de despesa, què fer?, ¿per què la cultura ha de tenir un tractament diferent? Tot amb tot, si la cultura és més central, més punt fort, que altres polítiques publiques, de la mateixa manera que quan es diu, amb raó, que sempre és l´activitat més castigada, menys afavorida pressupostàriament, més superflua des del punt de vista de la política, no li sembla, senyora Comas, que més que acontentar-se amb apriorismes i defensar intangibles (cal considerar molt seriosament la cultura com el principal actiu i detectar els mecanismes comuns que permetin encetar una nova fase de vertebració ciutadana que es pugui afegir a les consolidades fins ara) el que li aniria millor a la cultura en una societat democràtica és explicar-se, dialogar i debatre, raonar els seus per què?
3.- Més que a les retallades, o a la part del futur que renunciem quan neguem a la cultura allò que li toca del pressupost públic (¿), bona part del malentès de la cultura vilanovina penso que cal atribuir-lo a la levitat, amb perdó, de molts dels professionals del ram (artistes, funcionaris, creadors i estudiosos). Per què dic això? Home, perqué percebre´s com un florero que dissimula la foscor de l´entorn no ajuda, precisament, ni a fer amics ni a dignificar allò que d´altra banda es reclama i es percep com a central. Dit d´altra manera: l´objectiu de la cultura com a política pública vull creure que hauria de ser contribuir a la formació de ciutadans com més cultes i lliures millor. Més que un punt fort, aquest hauria de ser l´ideal que, més que ningú, haurien de defensar els professionals de la cultura que cobren de l´erari públic. Enredar-se amb percepcions sobre la foscor de l´entorn i, més greu encara, veure´s com un florero per tal de dissimular-la, és fer una mal favor a la causa que es diu defensar.
J. Carles Duran, Compromís amb Vilanova i la Geltrú
Compromís amb Vilanova i la Geltrú 