L’hospital entra en campanya és el títol de l’editorial del Diari de Vilanova, de 18 de febrer, que explica clarament les declaracions creuades i partidistes entre Neus Lloveras i el govern municipal en relació amb la construcció del nou hospital. Vuit dies més tard, el 25 de febrer, l’hospital torna a ser centre d’atenció al Diari, ara ERC anuncia que ha portat el tema al Parlament i, des del campanar, Jaume Aguiló expressa i justifica la seva opinió contrària a la construcció d’un nou hospital a Vilanova. En la darrera edició del Diari, de 4 de març, apareix novament l’hospital: és el tema de la setmana, Adelaida Moya manifesta l’aposta clara pel nou hospital i també s’informa sobre la moció de suport a la construcció que el govern municipal presentarà al ple de l’Ajuntament del dia 14.
No hi ha dubte que la construcció d’un nou hospital suposaria la creació de nous llocs de treball directes i indirectes, ja sigui en la construcció com en el funcionament, i generaria activitat associada de manera estable. Però aquest no és el debat. En un moment hipotètic de superàvit econòmic, la construcció d’un nou hospital se sumaria a l’oferta de serveis sanitaris i seria positiu per a la comarca i per a la ciutat sempre i quan els Camils es reconvertís en un centre sociosanitari i el nou hospital, que seria d’aguts, ampliés tant la capacitat (reduiria el temps d’espera dels malalts) com la cartera de serveis (evitaria desplaçaments cap a Barcelona).
Ara bé, no tot el que és positiu és prioritari. Dos arguments, un en relació amb l’escala d’anàlisi i l’altre d’econòmic, justifiquen, ara per ara, la no oportunitat de l’hospital a Vilanova. Un canvi d’escala en l’anàlisi mostra que no sempre bones decisions locals són les millors per al conjunt del país (per exemple, i en un altre àmbit, la dispersió de polígons industrials en tots els municipis catalans). És discutible que Vilanova sigui la ciutat de Catalunya amb necessitats objectives més urgents per a la construcció d’un nou hospital. La consecució d’aquesta fita cal atribuir-la especialment a una decisió política del Departament de Salut, que era dirigit per una consellera del PSC, arran de la insistència legítima de l’alcalde. El concurs per a la construcció d’aquest hospital es va accelerar al final de la passada legislatura, quan era ben conegut l’estat financer de la Generalitat de Catalunya, i es va adjudicar pocs dies abans del previsible canvi de Govern. El nou Govern de Catalunya té actualment tota una sèrie de compromisos heretats als quals sembla que no podrà fer front.
Quant als arguments econòmics, la gestió dels governants en aquests darrers anys ha agreujat la situació financera de les nostres institucions fins al punt que cal recórrer a crèdits per fer front a les despeses bàsiques del país. En els diferents articles publicats sobre l’hospital no es fa en cap moment èmfasi sobre l’estat actual de les finances de la Generalitat que és la responsable de la construcció, la compra de mobiliari i de tecnologia, la contractació de personal i proveïdors així com del funcionament d’aquest nou equipament sanitari. Amb quins diners es farà tot això?, quines altres coses s’hauran de deixar de fer per haver prioritzat aquesta construcció? És que els polítics encara governen sense ser veritablement conscients de la crisi econòmica? És que no cal prendre decisions diferents quan el context econòmic canvia? Sembla que els polítics locals estiguin més preocupats per l’escenografia que no pas per l’argument o els actors del l’obra. I, malauradament, la preocupació de tots plegats hauria de ser poder conservar, ara que encara som a temps, l’alt nivell de resolució i qualitat de la sanitat pública catalana.
El nou conseller de Salut, l’Honorable Boi Ruiz, ha manifestat que en el nou marc econòmic i pressupostari caldrà establir noves prioritats, atès que del Pla d’equipaments sanitaris elaborat per l’anterior govern encara resten pendents d’iniciar-se 189 actuacions. El Departament de Salut ha convidat el conjunt de municipis, representats per la Federació de Municipis de Catalunya i per l’Associació Catalana de Municipis, a participar en l’elaboració del calendari d’inversions en equipaments sanitaris. És necessari que aquesta perspectiva de país i la transparència en la presa de decisions s’imposi i substitueixi les decisions mediatitzades per criteris partidistes.
A més a més, la controvèrsia caïnita sobre l’hospital de Vilanova entre el candidat del PSC i la candidata de CiU és estèril, perquè la decisió queda fora de les competències municipals i perquè elements no controlables des de Vilanova (sol·licitud d’un nou crèdit per part de la Generalitat, pagament de transferències endarrerides des de l’Estat, coresponsabilitat dels ens locals, priorització dels projectes pendents…) i gestionats des de la Conselleria de Salut són els que marcaran el calendari d’execució del nou hospital.
Mentre no es resol aquest calendari, el govern municipal ha d’insistir sobre tot allò que sí té competències. Compromís amb Vilanova i la Geltrú des del ple de l’Ajuntament proposarem:
- reforçar les mesures de govern que enforteixin la coordinació intersectorial de la salut atesa la seva naturalesa integral: sanitat, serveis socials, educació, treball, microurbanisme, habitatge…
- potenciar la salut comunitària, en els àmbits de la promoció, protecció i prevenció,
- demanar millores a la Conselleria en el transport sanitari per fer real l’accessibilitat dels ciutadans als serveis, tant cap als Camils com cap als centres més especialitzats, d’alta tecnologia i expertesa, de l’àrea metropolitana,
- prioritzar les actuacions que tinguin impacte en un nombre més elevat de persones o aquelles que redueixin més les desigualtats socials,
- avaluar l’efectivitat de les intervencions realitzades i proposar, quan calgui, alternatives menys costoses o maneres de fer més eficients.
La salut i l’educació, a les quals tants recursos destinem tots els ciutadans mitjançant els nostres impostos, no poden estar sotmeses a clientelismes polítics que les converteixen en costoses monedes de canvi segons les circumstàncies electorals. La provisió d’aquests serveis cal planificar-la a llarg termini amb rigor i amb sentit comú, tant en l’àmbit local com en el nacional.
Anna Mompart
Compromís amb Vilanova i la Geltrú
Publicat al Diari de Vilanova al 25 de març de 2011
Compromís amb Vilanova i la Geltrú 