Pressupost municipal, crisi i nou país

Ara fa un any, des de Compromís amb Vilanova i la Geltrú demanàvem al govern de la ciutat un pla de futur per quatre anys amb objectius clars i amb el màxim acord possible de les forces polítiques i socials. Advocàvem per un replantejament de l’activitat municipal de dalt a baix, que definís una precisa cartera de serveis a oferir i es preocupés pels nivells de qualitat i per la implicació de la ciutadania en l’aconseguiment dels objectius per cadascun dels serveis.

Dotze mesos després, la realitat ens mostra una crisi agreujada, un  atur més elevat, majors desigualtats en el repartiment de la riquesa a nivell mundial, i uns governants plegats als interessos de qui treu profit de la desregularitzacio dels moviments de capitals, oblidant boniques paraules d’inici (Sarkozy: haurem de refundar el capitalisme) i legitimant la socialització de les pèrdues en comptes d’atacar les causes originàries del problema. És indubtable que tot i també jugar-se a casa nostra, allà on de veritat es juga el partit és en un terreny de joc més ampli que el dels Estats i no diguem que el dels ajuntaments.

Ara bé, dotze mesos més tard l´anàlisi de la realitat també ens informa de més canvis. Algun d´ells, en una direcció inesperada fins fa quatre dies. Una part important de nosaltres ens agafem a la il.lusió que és possible fer un país nou edificant un nou Estat. Per tant, construir de bell nou un espai de participació i de representació que ens permeti decidir, al nivell que sigui/pugui, unes regles de convivència diferents, fetes a la nostra mida, guanyant una enorme quantitat de temps, energia i recursos que avui malbaratem amb un Estat fet a la mida d’altres interessos.

Per què no lligar, així doncs, la construcció d´un nou país amb una nova manera d´elaborar els pressupostos municipls? Es tractaria de no desaprofitar l’ocasió present i encetar una nova manera de fer politica municipal, evitant-nos els vicis heretats d´un Estat que no només no és el nostre sinó que és del tot ineficient.

Normalment, els pressupostos es fan a partir de l´estructura i les xifres de l’any anterior, acceptant les despeses que s’arrastren i discutint tan sols les modificacions a fer (nous increments i/o retallades). El que proposem és fer un pressupost municipal partint de zero.

L’objectiu seria revisar tot el capítol de despeses de l’Ajuntament posant el focus en els diners necessaris per a dur a terme cada activitat i/o servei, ordenar-ho mesurant el cost/benefici de portar-ho a terme a diferents nivells (l’actual, un de mínim i un d’òptim), estudiar formes alternatives d’assolir-ho i valorar quines serien les conseqüències socials de no fer aquesta o aquella altra activitat. És a dir, a l´hora de prendre les decisions polítiques, es disposaria d´una més gran informació i del màxim d´elements en relació a la conveniència, o no, d´incloure una activitat o servei (a excepció dels que són obligats per llei) en el pressupost municipal.

Buscant sempre, com a objectiu principal, el de reduir les despeses afectant el mínim l´oferta de serveis i activitats que es proposés, els responsables de cadascuna de les activitats o serveis serien els que haurien de raonar-ne les prioritats i justificar-ne els  perquès de la despesa. Amb més informació, i estructurades i prioritzades les activitats i serveis a oferir, també es guanyaria en control pressupostari, seguiment i avaluació final.

Del que es tractaria, en definitiva, és de deixar de banda rutines heretades i començar de zero. Evidentment, és molta feina i dificilment podría fer-se sense un acord majoritari. Però pensem que la construcció d’un nou país també passa per esforçar-nos-hi cadascú des de casa seva.

Òscar Ruiz Chercoles

COMPROMÍS AMB VILANOVA I LA GELTRÚ

Sobre un malentès que convindria anar desfent

Llegeixo a Vilanova Digital (edició de dimarts, 19 de juny) un article que signa Montserrat Comas. Estimulada per la interrogació A quina part del futur renunciem quan neguem a la cultura un pes central en la configuració de les polítiques publiques?,  formulada per l´inefable Xavier Marcé, director d´estratègia de l´empresa privada de gestió cultural Focus, a Contra el liberalisme cultural (diari ARA, edició de dimarts, 12 de juny), la vilanovina Comas, directora de la Biblioteca Víctor Balaguer, destaca la cultura com un dels punts forts de Vilanova i la Geltrú alhora que es lamenta dels pocs recursos que l´ajuntament hi dedica. L´argument, compartit per altres professionals del ram (artistes, funcionaris, creadors i estudiosos), segons expressió de la senyora Comas, vindria a dir més o menys el següent: la minva de recursos públics no hauria de servir d´excusa per fer retallades en una activitat central a la nostra ciutat com és la cultura. Discrepo dels que defensen aquest punt de vista per diverses raons:

1.- És la cultura un dels punts forts de Vilanova i la Geltrú, o ens agradaria que ho fos? Serveixi l´anècdota que segueix per contribuir a la pertinent resposta: el passat divendres, al capvespre, la senyora Comas i el signant vam coincidir, amb altres ciutadans, a la inauguració de l´escultura Ariadna en el cercle, del vilanoví Òscar Estruga. Punts forts, fent ús del llenguatge de la senyora Comas: escultor i dibuixant vilanoví de reconegut prestigi, una obra que ens recorda la cultura que ens ha llegat Grècia (en els temps que vivim, precisament!), dignificació d´un espai públic, donació privada, etc. Resultat: assistència de poc més de trenta persones, cinc parlaments poc il.lusionadors, gairebé resignats; vint minuts després de començar l´acte, el dol es va donar per despedit.

2.- Sobre el pes central que li pertoca (ria) a la cultura: un desig que comparteixo, però que em costa reconèixer quan obro els ulls. Tanmateix, molt em sembla que també li pertoca un pes central a la sanitat, a l´ensenyament, a les prestacions socials, a la promoció econòmica. Per no parlar de les competències obligades dels ajuntaments en camps com l´enllumenat, el clavegueram, el cementiri, la seguretat viària, etc. En el límit, quan, com és el cas, els ingressos que s´obtenen no permeten mantenir un volum determinat de despesa, què fer?, ¿per què la cultura ha de tenir un tractament diferent? Tot amb tot, si la cultura és més central, més punt fort, que altres polítiques publiques, de la mateixa manera que quan es diu, amb raó, que sempre és l´activitat més castigada, menys afavorida pressupostàriament, més superflua des del punt de vista de la política, no li sembla, senyora Comas, que més que acontentar-se amb apriorismes i defensar intangibles (cal considerar molt seriosament la cultura com el principal actiu i detectar els mecanismes comuns que permetin encetar una nova fase de vertebració ciutadana que es pugui afegir a les consolidades fins ara) el que li aniria millor a la cultura en una societat democràtica és explicar-se, dialogar i debatre, raonar els seus per què?

3.- Més que a les retallades, o a la part del futur que renunciem quan neguem a la cultura allò que li toca del pressupost públic (¿), bona part del malentès de la cultura vilanovina penso que cal atribuir-lo a la levitat, amb perdó,  de molts dels professionals del ram (artistes, funcionaris, creadors i estudiosos). Per què dic això? Home, perqué percebre´s com un florero que dissimula la foscor de l´entorn no ajuda, precisament, ni a fer amics ni a dignificar allò que d´altra banda es reclama i es percep com a central. Dit d´altra manera: l´objectiu de la cultura com a política pública vull creure que hauria de ser contribuir a la formació de ciutadans com més cultes i lliures millor. Més que un punt fort, aquest hauria de ser l´ideal que, més que ningú, haurien de defensar els professionals de la cultura que cobren de l´erari públic. Enredar-se amb percepcions sobre la foscor de l´entorn i, més greu encara, veure´s com un florero per tal de dissimular-la, és fer una mal favor a la causa que es diu defensar.

J. Carles Duran, Compromís amb Vilanova i la Geltrú

 

 

Compromís, i l´Ortoll

Aprovats els pressupostos 2012, el govern de la ciutat respira millor del que ho feia
des del juny de l’any passat. Des de Compromís amb Vilanova i la Geltrú, no podem
sinó alegrar-nos-en. Dit això, però, lamentem una part del preu polític que el govern
en minoria de CiU va haver de pagar en el ple municipal del dilluns 27 de febrer: la
retirada de la proposta d’arranjament dels camins de l´Ortoll. Per què ens sembla una
llàstima haver de retirar la proposta que feia el govern sobre l´Ortoll? Des del punt de
vista de Compromís amb Vilanova i la Geltrú, el raonament seria el següent:

1.- Entre els cul de sac que pateix la nostra ciutat, destaca el del final del passeig de
Ribes Roges banda oest. Sobretot en els mesos d’estiu, que el trànsit de sortida de les
platges de Ribes Roges forçosament hagi de retornar cap a la ciutat central no fa sinó
incrementar els problemes que ocasiona una mobilitat urbana ja deficient, mal resolta.
De manera que sembla poc discutible que, com a ciutat, tenim un problema.

2.- La proposta del govern de CiU d’arranjar els camins de l´Ortoll, en conseqüència, ja
ens semblava oportuna perquè entén que hi ha un problema que demana una solució.

3.- Com qualsevol proposta, però, sempre és susceptible de millora. Els de
Compromís seguim pensant, i així ho vam fer saber a l’equip de govern municipal,
que l’arranjament dels camins de l´Ortoll a manera de vials que ajudessin a
descongestionar el trànsit en aquella zona de la ciutat, i no a incrementar-lo, és una
bona solució. I una solució necessària i realista per a completar la circumval·lació de la
ciutat en els temps que vivim.

4.- Lamentablement, el resultat de tot plegat és conegut: ni reflexió ni debat: si vols
aprovar els pressupostos, aparca la proposta. Sobren els comentaris.

5.- El problema, però, persisteix. Quan més que servir per solucionar problemes la
política serveix per crear-ne de nous o, com és el cas, per no afrontar els existents,
la política no fa sinó tirar-se pedres a la pròpia teulada. Tot i no tenir representació
al Consistori, Compromís entén que la pràctica de la política ha de ser una altra.
En aquest sentit, quan el govern de la ciutat torni a posar sobre la taula el tema de
l´Ortoll, ens tindrà al seu costat.

Compromís amb Vilanova i la Geltrú

Resultats eleccions municipals – 22 de maig de 2011

LES NOSTRES PRINCIPALS PROPOSTES

1- Ampliar els usos i la rendibilitat social de tots els espais públics de la ciutat (parcs, places…)

2- Incrementar el nombre de places hoteleres de qualitat, i promocionar la marca Comerç de Vilanova i la Geltrú

3- Destinar la totalitat dels diners públics que l’ajuntament aporta al consorci de televisió Canal Blau a un fons per a vilanovins i vilanovines en situació de vulnerabilitat social

4- En la contractació i subcontractació de serveis públics, decidir-se per les empreses que aportin més riquesa a la localitat

5- Construcció del vial que enllaci la plaça d’Adarró amb el carrer Dr. Zamenhof, per tal de completar la connectivitat bàsica de la ciutat

6- Millorar la coordinació i l’eficiència entre els cossos de seguretat, i la seva comunicació amb la ciutadania

7- Crear l’oficina d’atenció a l’emprenendor, i suprimir les subvencions a empreses amb finalitat lucrativa que no tinguin una contraprestació social

8- En l’àmbit de la cultura, proposar la gestió privada d’equipaments de titularitat pública com el Teatre Principal, el nou Auditori Eduard Toldrà, el Centre d’Art Contemporani La Sala i el Cinema Bosc

9- Rebaixar un 20% els diners públics que es destinen a retribucions de càrrecs electes i aportacions als grups municipals, i suprimir tot personal de confiança

10- Bancs de relació als centres civics perquè els ciutadans puguin compartir coneixements i experiències professionals, ajudar persones d’edat en les tasques quotidianes i tractar de conciliar les vides familiar i laboral

Compromís amb Vilanova i la Geltrú té com a objectiu únic i exclusiu la millora del benestar i de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Vilanova i la Geltrú.

UN NOU PARADIGMA CULTURAL PER A VILANOVA I LA GELTRÚ

Carta publicada el 22 d’abril de 2011 al Diari de Vilanova

Vilanova i la Geltrú està en un moment decisiu per a la cultura, ja ho escrivia el director d’aquest Diari en una encertada anàlisi apareguda fa uns pocs dies: un moment agredolç. Vam rehabilitar el Teatre Principal i la Sala, estem a punt d’inaugurar un auditori i una Casa Papiol recuperada, s’està posant en marxa un organisme autònom que gestionarà, esperem que de forma efectiva, tot el tema patrimonial i museístic…

Simultàniament, però, s’ha produït la dimissió del director del Teatre Principal, Jorge Picó, per disconformitat amb les directius procedents de l’Ajuntament i ha tingut lloc una recollida de signatures d’espectadors en protesta per la incomprensible paralització de la programació al llarg dels mesos de gener, febrer i març.

Cal tornar a situar Vilanova i la Geltrú en el panorama cultural del país i no fer-ho exclusivament en règim de monocultiu (“la Festa”).

Què pensa Compromís amb Vilanova i la Geltrú de l’Hospital?

L’hospital entra en campanya és el títol de l’editorial del Diari de Vilanova, de 18 de febrer, que explica clarament les declaracions creuades i partidistes entre Neus Lloveras i el govern municipal en relació amb la construcció del nou hospital. Vuit dies més tard, el 25 de febrer, l’hospital torna a ser centre d’atenció al Diari, ara ERC anuncia que ha portat el tema al Parlament i, des del campanar, Jaume Aguiló expressa i justifica la seva opinió contrària a la construcció d’un nou hospital a Vilanova. En la darrera edició del Diari, de 4 de març, apareix novament l’hospital: és el tema de la setmana, Adelaida Moya manifesta l’aposta clara pel nou hospital i també s’informa sobre la moció de suport a la construcció que el govern municipal presentarà al ple de l’Ajuntament del dia 14.

Entrevista amb Joan Carles Duran, cap de llista de Compromís amb Vilanova i la Geltrú

Les línies generals que guiaran el programa de Compromís amb Vilanova i la Geltrú

Cal entendre aquestes línies generals des de la crisi econòmica i des de la situació política decebedora provocada pels partits hegemònics.

El programa de Compromís amb Vilanova i la Geltrú, per aconseguir un bon govern per a la ciutat, es basa en tres prioritats fonamentals: primera, la gestió municipal; segona, l’economia i el territori, i tercera, l’oferta de serveis als ciutadans per a la millora del seu benestar.

Nosaltres ens comprometem a treballar amb transparència i a retre comptes sobre els costos i els resultats de les intervencions.

Presentació Compromís amb Vilanova

Seguint aquest enllaç podreu veure el video enregistrat per Canal Blau (1:37) on es presenta públicament la nostra candidatura.

http://www.tdtgarraf.com/video/42836/